El projecte
Què és?
Sobirania alimentaria en territoris feministes és un projecte que ha consistit en realitzar diagnòstics participatius explorant el paper de dones i identitats dissidents en la defensa del dret a l’alimentació des de l’ecofeminisme a 3 territoris de Catalunya: Tarragona, Lleida i Barcelona.
Des de CooperAcció i Col·lectiu Punt 6 hem partit de l’anàlisi d’entitats i iniciatives del tercer sector sobre el dret a l’alimentació per observar les vulneracions que es produeixen al voltant d’aquest dret en diferents contextos de cures, socials, econòmics, polítics i geogràfics, des d’una perspectiva de gènere i interseccional.
La participació de les entitats del territori ha permès generar un context de reflexió, incidència i mobilització per construir des de la defensa al dret a l’alimentació una proposta cap a la sobirania alimentària feminista, situant les cures en el centre de tots els processos de la cadena alimentària local-global.
Els Drets Econòmics, Socials, Culturals i Ambientals (DESCA) recullen el conjunt de drets bàsics que sostenen la vida. Aquests drets es troben íntimament vinculats al treball invisible de reproducció social i de provisió de benestar comunitari que, a través de l’estructura patriarcal de la família nuclear, les dones i identitats dissidents han vist atribuït generant situacions de precarietat i sobrecàrrega en el seu dia a dia. Les dones i identitats dissidents s’encarreguen de cobrir totes aquelles necessitats que sorgeixen en les nostres llars i esdevenen la unitat bàsica de sosteniment de la vida, posant solució allà on el sistema no arriba o no té interès en arribar. La divisió sexual, racial i transnacional del treball, doncs, normalitza vulneracions dels DESCA, naturalitzant i negant valor econòmic a les jornades laborals i extra-laborals vinculades a la cura que realitzen les dones i identitats dissidents; dificultant l’accés a recursos bàsics per a la vida.
Des d’una mirada històrica i de defensa dels DESCA, plantegem fer visibles vulneracions en zones urbanes i rurals de Catalunya de la mà d’organitzacions locals amb una mirada de justícia global.>
Ens interessa visibilitzar com aquest dret s’exerceix al territori català i quin és el paper de les dones i identitats dissidents en el seu assoliment, situant les cures en la cadena alimentària i com s’impulsen propostes col·lectives per un model de sobirania alimentària ecofeminista.
Aquest projecte s’emmarca dins del projecte “Experiències d’apoderament feminista de dones i identitats dissidents en defensa dels drets, sabers i sobiranies col·lectives que sostenen la vida, des d’una mirada Nord-Sud” que desenvolupem conjuntament Cooperacció i Col·lectiu Punt 6 amb el suport de les subvencions de l’Agència Catalana de Cooperació 2022 dins de la línia de projectes d’educació per al desenvolupament.
Imatge del recorregut a Barcelona.
Imatge del recorregut a Tarragona.
Metodologia
Preguntes que vol respondre el projecte:
- Quin és el paper de les dones i dissidències en el dret a l’alimentació?
- Quines propostes podem construir col·lectivament des de l’urbanisme ecofeminista?
Sessions
Hem realitzat a través d’una mirada feminista interseccional les següents sessions de treball amb les entitats del territori.
Sessió 1: Conceptes clau i mapeig del dret a l’alimentació a cada territori.
S’ha realitzat una introducció del projecte amb el seu marc conceptual i l’estudi previ realitzat. Després s’ha desenvolupat una dinàmica per visibilitzar i valorar les tasques de cures per proveir d’aliment tenint en compte tota la cadena de les persones participants i s’ha ubicat en l’entorn urbà on estàvem treballant. Per acabar s’ha definit el recorregut de la següent sessió per veure aquests espais que s’han marcat .
Sessió 2: Recorregut urbà sobre el dret a l’alimentació.
Des de l’experiència directa de les persones que han participat s’ha analitzat com són els espais de cada entorn urbà que treballen per garantir el dret a l’alimentació per a les persones des d’una perspectiva feminista, i com el suport físic dels nostres entorns ajuden o dificulten l’exercici d’aquest dret.
Sessió 3: Propostes des de l’urbanisme ecofeminista per millorar la sobirania alimentària.
L’última sessió serveix per recollir tot el que s’ha reflexionat durant les altres dues sessions de treball per poder tancar el diagnòstic i realitzar propostes per millorar en els diferents àmbits de la cadena alimentària el dret a l’alimentació des de l’urbanisme feminista.